‘Paradís estrany’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. 
Imatge: Lola Torres

L’editorial Modernidad Líquida ha publicat en la seua col·lecció de poesia el sisé llibre de poesia de l’escriptor d’Almassora (la Plana Baixa) Pasqual Mas i Usó, Paradís estrany.

Pasqual Mas és un autor polièdric: ha publicat diversos estudis sobre el barroc, el teatre al carrer i la literatura actual, i ha escrit guions i obres de teatre, com també reculls de contes i novel·les.

Paradís estrany se’ns oferix al lector, en edició bilingüe, com una mostra poètica que recull part de la poesia que al llarg dels darrers vint-i-quatre anys ha produït Pasqual Mas.

Una mostra que agrupa set petites col·leccions de poemes d’extensió diversa. Trobem en les seues pàgines des de versos de realisme intimista a una poesia amb escassa per no dir nul·la imagineria i d’una aspresa i una claredat que l’acosten a l’apunt periodístic.

Un llibre on trobem poemes de vers lliure i poemes en prosa. Poemes breus i d’altres extensos. La diversitat és al servei del poeta, el qual deambula pels diversos camins on la vida el porta, i ho fa atent a les diverses realitats i prenent nota de tot allò que el colpix, aquells grans i petits prodigis, tant de la natura com aquells altres que han eixit de la ment humana, així com dels perillosos abismes que l’omplin de por, de tristesa o de frustració i ràbia.

Hi ha en Pasqual Mas i Usó la necessitat de voler trobar el sentit de la vida, d’ensopegar d’una vegada, encara que siga per pura casualitat, amb la resposta al perquè de tot plegat. Pasqual és un home que viu amb intensitat la literatura, com a lector, com a crític i estudiós i com a creador. Creu fermament que la literatura i d’una manera especial la poesia, emprant paraules del poeta Vicent Andrés Estellés, és la clau que obri tots els panys, els panys d’aquelles portes que en obrir-se faran possible que entre la llum i ens il·lumine aquesta obscuritat amarga en la qual vivim. Mentrestant, el poeta observa la realitat, que ens ve imposada, amb el temor que ens arrossegue, de catàstrofe en catàstrofe, de nou a la caverna.

Hem construït un paradís artificial, artificiós, de plàstic, cartó pedra i silicona que oculta l’infern en el qual realment habitem engolint-nos les mentides dels discursos dominants.

La poesia com una eina per a desemmascarar les fal·làcies del nostre temps.