‘Nits argentades’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
La realitat sociolingüística del País Valencià, producte de la pressió que la llengua castellana, dopada en bona mesura pel poder central, ha exercit sobre el valencià, convertint-lo durant segles en una llengua minoritzada i amb escàs prestigi social, ha fet que la literatura escrita en valencià es ressenta d’una manera notable i que grans escriptors que tenien com a llengua materna el valencià optaren per emprar la llengua de l’Estat.
Des de principis del segle xx alguns elements del valencianisme cultural, d’una manera encertada o no, han sentit la necessitat de traduir si no tota almenys una part substancial de l’obra d’aquests autors. El cas més notable és el de Vicent Blasco Ibáñez i el seu cicle valencià, que ja en els anys vint del segle passat començà a ser traduït.
Hem vist traduïdes durant aquestes darreres dècades obres dels narradors Manuel Vicent i Rafael Chirbes, dels poetes Francisco Brines i Carlos Marzal, i fins i tot del poeta d’Oriola Miguel Hernández Gilabert. Una manera com una altra de sentir-los més a prop, així com d’incorporar-los al corpus literari valencià.
Ara li ha arribat el torn a Francisco Mollà Montesinos (Petrer 1902-1989). Un poeta del sud, valencianoparlant i amb una extensa obra poètica en llengua castellana. I s’ha fet amb una antologia bilingüe, Nits argentades, que ha publicat la fundació que porta el seu nom.
La selecció de poemes, la traducció i l’estudi introductori han anat a càrrec de Lluís Ferri, un poeta solvent i rigorós.
Francisco Mollà és un gran desconegut, un d’aquells autors subterranis amb una obra d’allò més interessant. Durant una part de la seua infantesa i primera joventut va viure al Brasil, com a fill de treballadors immigrants a les plantacions de café. De tornada al seu poble va abraçar les idees republicanes de llibertat, igualtat i fraternitat que mai més abandonaria. Va patir la repressió franquista a la presó d’Alacant, on va conéixer diversos artistes i intel·lectuals, entre els quals el seu estimat Miguel Hernández, a qui va dedicar anys més tard un llibre: El libro de Miguel.
Des de la joventut, la poesia fou d’una importància cabdal en la seua vida. Francisco Mollà era un home autodidacte, fill del poble que va saber aprendre a través de la lectura i del contacte personal amb poetes i intel·lectuals de la seua època, que l’ajudaren sobretot a dominar i perfeccionar la tècnica.
Francisco Mollà és un autor que partix sempre de la reflexió personal. Compta amb una intuïció natural, una manera innata d’atrapar el ritme intern del poema. És un home bo, allunyat de dogmatismes, un home que creu en la naturalesa com a font espiritual, un home generós a qui li agrada donar-se als altres.
Els seus versos són quasi autobiogràfics, parlen del seu univers interior i del món que l’envolta. Per les diverses temàtiques que empra i la manera diàfana que té d’enfocar-les, la seua poesia ha esdevingut intemporal.
Lluís Ferri, amb una gran sensibilitat, trasllada els poemes de Mollà des del castellà en el quals foren concebuts al valencià, la llengua que el poeta de Petrer vivia en el seu dia a dia.
Nits argentades és una bona oportunitat per a conéixer l’obra d’un autor que va estimar l’ésser humà amb totes les seues contradiccions, i també, amb la mateixa intensitat, la poesia.
