‘La vida plenament viscuda’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
La vida plenament viscuda és la darrera proposta assagista de l’escriptor de Borriana (la Plana Baixa) Joan Garí. Una proposta que és una invitació a llegir o rellegir Marcel Proust i la seua obra magna A la recerca del temps perdut. Joan Garí, que a més d’un escriptor tot terreny és un lector amb gran ofici, ens oferix les seues impressions i reflexions sobre una de les obres fonamentals de la cultura francesa i europea, i que a ell el va seduir fa dècades. No és La vida plenament viscuda una dissertació pedant, un estudi acadèmic de difícil comprensió per a un lector mitjà, un contenidor de llocs comuns i tòpics, tot el contrari, és un llibre que s’ha escrit amb voluntat de ser llegit i entés des de la primera a la darrera pàgina. Té l’estil dels articles que el seu autor publica cada setmana en diversos mitjans. Amb una introducció en la qual ens dona quatre pinzellades sobre l’autor, l’obra i la traducció que ha utilitzat, més set apartats dedicats a cadascun dels volums i una addenda, on ens informa de les diverses traduccions que hi ha de l’obra de Proust en llengua catalana i on ens mostra, amb un petit exemple, les diferents opcions que empraren els traductors a l’hora de traslladar l’obra.
És aquest un llibre equilibrat, amb un lleuger punt didàctic i en el qual Joan Garí ens detalla les línies bàsiques dels diferents volums, la posició i desenvolupament de cadascun dels personatges, les idees sobre la societat i el comportament de l’individu en societat que mostra Proust, així com l’estil d’un autor que ha estat capaç de portar la llengua francesa a un nou estadi.
Joan Garí, per a obrir el llibre, empra una cita de Marcel Proust que podia haver signat ell mateix: «L’autèntica vida, la vida finalment descoberta i esclarida, l’única vida, en conseqüència, plenament viscuda, és la literatura». La vida com a sinònim de literatura o al contrari.
En aquest nou llibre, Garí no pretén sinó fer-nos de guia amable d’A la recerca del temps perdut, aquest univers infinit d’encontres i desencontres, d’amors i desamors. Convéncer-nos de les seues bondats, ell que és un heterodox, un escèptic, ho fa des de la posició del convençut i la passió d’aquell que té en la més alta consideració un magnífic escriptor i una obra impressionant, i això es nota en cada línia i arrossegarà un possible lector a buscar els diversos volums d’A la recerca del temps perdut amb voluntat de gaudir-los.
La vida plenament viscuda és un llibre breu, àgil i d’allò més recomanable.
