‘Gràcies’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

Gràcies té, entre altres significats, l’expressió de la gratitud en forma de paraula. Denota afecte envers aquell que ens ha fet un servei o un bé. Diu la veu popular que és de ser ben parits ser agraïts. Hi ha qui mai dona les gràcies i, si les dona, ho fa sense afecte, com una fórmula obligada de gèlida cortesia. Hi ha qui dona les gràcies a Déu, qui les dona a la vida cantant, però no les dona al familiar, a l’amic, al company de treball o al veí.

La poeta de Montcada (Horta Nord) Josepa Montagut i Mariner ha publicat dins d’Onada Edicions el seu cinqué llibre de poesia, titulat Gràcies, amb un pròleg de Jaume Talens i un epíleg signat per ella mateixa. Es tracta d’un recull de 52 poemes de vers lliure, senzills i diàfans. Una col·lecció que ha dividit en quatre apartats, Panegírics a les companyes i companys de la facultat, Panegírics a personatges de la vida, Panegírics a la família que està ací i Panegírics on cada dia renaix l’amistat. És a dir, on són representats els diversos cercles de gent que han envoltat la vida de la poeta.

La poesia de Josepa Montagut naix de l’experiència vital, d’una profunda i sincera estima pel món que l’envolta, encara que ella sempre és al costat d’aquells que lluiten per canviar la realitat, per tal d’aconseguir una societat més justa, lliure, més humana i, si pot ser, més feliç. La seua és una poètica que naix de la quotidianitat, que no ambiciona més que saber transmetre amb la màxima precisió i bellesa la tendresa que naix d’una mirada, la complicitat que insinua un somriure.

Tots els poemes d’aquest llibre tenen un destinatari, un ésser humà que amb la seua amistat i companyia ha fet sentir a l’autora el calor de l’estima i la força de la solidaritat. Aquest destinatari que apareix amb el seu nom podria ser també qualsevol de nosaltres.

Gràcies no és un llibre de compromís, ja que naix del més profund de l’ésser de l’autora, allà on són les cordes que en tocar-les fan vibrar la melodia dels sentiments. Josepa Montagut és una autora a la qual els embats de la vida li han ensenyat el valor i la importància que té per a una persona sentir-se un entre els altres. Els altres que ens són tan necessaris i sobre els quals depositem els nostres afectes.

La seua poesia és una poesia nua, gens pretensiosa. No és Josepa Montagut addicta a la pirotècnia verbal, li agrada la paraula clara, cristal·lina, fresca i que córrega esbossant, en ajuntar-se amb altres i conformant versos, el sentiment de gratitud a un grapat de persones que pot fer extensible a tota la humanitat.

És de ben parits…, i Josepa Montagut està molt ben parida.