MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

Vicent Berenguer és un home important de la poesia valenciana, no sols per la seua vessant com a poeta, sinó també com a traductor i com a editor i director de col·leccions. És un d’aquells noms fonamentals per a entendre la creació en poesia al País Valencià dels darrers quaranta anys. Apareix en escena l’any 1985 amb Guants de macam i en cinc anys publica el gruix de la seua obra, el 1986 Carmí vora els llavis, el 1987 Dalila, el 1989 Terra interior i el 1990 Imitació de la soledat. Després va anar espaiant la publicació dels seus llibres i sis anys després publicà L’home no confia en la ciutat i el 2011 La terra interior i altres poemes.

Després de més de dotze anys d’aparent silenci, en els quals ha fet d’editor i traductor, Vicent Berenguer torna a oferir-nos un llibre, Paradís en perill (Perifèric Edicions, Catarroja, 2023). No estem davant d’un nou llibre de poesia, sinó d’una antologia on el poeta de Banyeres de Mariola ha anat col·leccionant els poemes que des de la dècada dels noranta del segle passat ha anat publicant en revistes literàries i mostres poètiques. Poemes que d’alguna manera s’hagueren perdut per al públic lector i que ara apareixen junts, organitzats en format de conjunt i ben datats, i a més amb un postfaci de Josep Enric Estrela.

Vicent Berenguer és un poeta de la generació valenciana dels huitanta, aquella que el crític Francesc Calafat va estudiar i antologar en Camp de mines. Un poeta amb una gran personalitat i amb ferms lligams amb la generació dels setanta i dels noranta, però també amb autors coetanis d’altres contrades i llengües.

El lector, en llegir aquesta ressenya, potser pensarà que Paradís en perill és un recull heterogeni on apareixen poemes de circumstàncies, elegies i homenatges diversos, alguns d’escàs interés. No, és un llibre que tracta temes que a Berenguer l’han preocupat al llarg de la seua trajectòria, el pas del temps, els enderrocs i els sots immensos que van deixant en el nostre camí els seus sotracs i les absències… L’evocació d’amics, familiars estimats i desapareguts, però també de creadors que li són pròxims. Berenguer interactua amb ells i la seua obra fent-se seus, amb una gran naturalitat, alguns dels seus versos, fins i tot algunes construccions. La seua és una poesia plena d’experiències vitals. Hi trobem també preocupacions de caràcter cívic, el combat per la justícia social, els drets humans i la dignitat de les persones, vinguen d’on vinguen.

Paradís en perill és una col·lecció de poemes plens d’evocacions sentimentals i literàries, de reflexions sobre la vida, el pas del temps i la creació literària, un llibre escrit amb ofici i amb una gran sensibilitat que sap tocar la fibra al lector.