‘Allà on em porte el vers’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
El Premi Poeta Teodor Llorente de Poesia 2021, convocat per l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria) i que edita El Vincle editorial, ha estat per a l’obra Allà on em porte el vers. Jove gimcana de la veu, de l’escriptor de Gandia (la Safor) Ferran Bretó Martínez.
Aquest és el primer llibre que publica, que no el primer que escriu. Ferran Bretó és llicenciat en Traducció i Interpretació i, segons ens informa la seua nota biogràfica, té una gran passió per la música i per les arts plàstiques, aquesta darrera heretada del seu pare, Josep Bretó Gilabert, autor de la il·lustració de la portada.
Allà on em porte el vers és un llibre que té una clara voluntat estètica, no sols en el contingut, sinó en la forma en què aquest se’ns mostra. En obrir-lo trobem un índex format per tres roses dels vents, les tres parts en les quals ha dividit Ferran Bretó aquesta gimcana que unix la mirada del lector atent amb la del poeta àvid de bellesa: reciclant i reaprofitant experiències pròpies i alienes amb l’objectiu d’obrir nous camins o almenys desbrossar els pocs transitats.
Els poemes de Ferran Bretó trenquen els límits que imposa la pròpia poesia i, amb elements provinents de les diverses avantguardes que en un moment van jugar amb les possibilitats que donen les arts gràfiques, dota l’obra d’una imatge plàstica personal i un tant transgressora, si és que a hores d’ara queda algun límit per transgredir.
Bretó fa una aposta per la intertextualitat, intercalant entre versos propis textos d’altres autors. Ho fa amb desvergonyiment i amb frescor. Alguns els reinterpreta, d’altres en fa una traducció més o menys lliure i en alguna ocasió ens oferix una perspectiva contraposada a l’original.
La voluntat de jugar va més enllà encara, ja que ho fa per una banda amb la sonoritat de les paraules, com un compositor musical, i juga, també, amb els diversos significats d’elles. Li agraden els epigrames i crear pseudònims anagramàtics, com ara Archeer Dee anagrama de: He d’escriure.
Frases com ara la ja citada He d’escriure o Necessite escriure, Necessite crear, He de crear es repetixen al llarg del llibre en diverses ocasions, transmetent al lector la necessitat vital que el pren. Però Ferran Bretó no vol escriure i publicar a qualsevol preu, per a oferir-nos, com tants altres i a un baix preu, un artefacte poètic que només siga un inventari discursiu de sentiments, emocions, evocacions, greuges… No. Ell té la voluntat de trencar files, prendre una nova direcció i arriscar. El risc necessita de valentia i determinació, però també de talent, i tindre molt clar que allà on ens porte l’aventura que comencem potser siga el camp dolorós del fracàs o el d’una experiència amb un munt de noves possibilitats creatives.
