“Lluitem i guanyem”… el què?

Dissabte, Televisió de Catalunya retransmetia en directe la manifestació de la Diada. Tot eren giragonces per no haver de dir les coses pel seu nom.

Mentre Elisenda Paluzié botava de contenta perquè havia fet una previsió de cent mil persones i, segons l’ANC, la xifra fou quatre cops més alta, la Guàrdia Urbana venia a dir que l’havia clavat: cent-vuit mil.

Passar de mobilitzar més d’un milió o més d’un milió i mig, a fer-ne la desena part amb prou feines, hauria d’obrir un període de reflexió en la direcció processista. Sobretot, perquè en el seu full de ruta particular i improvisat, afirmen voler “tornar fer-ho”. Però vist el vist fins ara, ningú sap del cert el què.

Recordem que venim d’unes eleccions on els partits independentistes ja van registrar una baixada de vot més que significativa, per no dir-ne alarmant. Estan demostrant una incapacitat considerable per interpretar el que vol realment la gent. Per simple ineptitud, per incapacitat o bé perquè en realitat l’objectiu de l’empresa els ve gran.

Pel que sigui, però la política independentista en aquests moments està venen fum als seus a base de prometre objectius que ningú no els ha demanat, que són autèntiques volades de colom i que tenen un interés relatiu. Aquest canvi de full de ruta improvisat, passa factura. La gran pregunta és: fins quan?

Si en un tema menor com és la gestió de l’ampliació de l’aeroport del Prat president i el govern al darrere ja donen pistes del gruix d’estadista que ara mateix corre per Palau, anem fent regles de tres i veurem on queda la tan bramada “culminació de la independència”. No se la creu ni el més justet de la colla.

Ben alerta, doncs. Que venen maldades i de moment ja hi ha qui sent vergonya.