‘L’home impacient’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Edicions del Bullent acaba de publicar l’obra guardonada amb el Premi Josep Vicent Marqués dels XXXVII Premis Ciutat de València. L’home impacient, d’Antoni Martí Monterde. El llibre recull els diaris escrits durant els anys 1996-1997 i 1998 per aquest escriptor nascut a Torís (Ribera Alta).
El diari s’inicia amb l’obertura d’una nova etapa vital de l’autor marcada per un canvi de residència, un canvi no exactament igual però si semblant al que una gran part de graduats universitaris valencians s’han vist obligats a fer durant algunes dècades, anar al nord a la recerca d’oportunitats laborals.
L’home impacient és un llibre de punts d’arribada i d’eixida, d’espais on refugiar-se i retrobar-se durant uns instants mentre s’espera. És un llibre d’andanes i de cafeteries, de temps en què l’única certesa és la incertesa, dies d’il·lusions, de projectes i de butxaques buides.
Un diari on l’autor escriu sobre llibres (que no són necessàriament novetats, ja que Martí Monterde és un habitual de mercats i llibreries de vell), espais de lectura, autors de literatura catalana, hispanoamericana, portuguesa…, occidental. Un quadern on busca respostes a preguntes com ara què és l’assaig i ho fa a través dels referents del gènere, els textos de Montaigne, Pla, Fuster, Azorín.
També ens parla de les escapades que fa a altres ciutats, Buenos Aires, Rosario, Lisboa, Madrid o Girona, els espais d’espera de les quals acaba comparant amb els de València i Barcelona.
Els canvis, però, també afecten la tria de gènere literari. Antoni Martí Monterde tanca no sé si provisionalment la seua etapa com a poeta i n’obri una altra com a assagista i com a estudiós de la literatura.
Trobem en les pàgines de L’home impacient un individu solitari, que treballa en els seus projectes fins a l’esgotament físic i intel·lectual. Un passatger inquiet a la sala d’espera de la vida. També hi trobem un ciutadà lúcid, intel·ligent, amb opinions sòlides, contrastades, sobre la catalanitat, el catalanisme i el nacionalisme espanyol, sobre les diverses maneres com s’han entés. Unes opinions argumentades i fins i tot adornades amb experiències personals amb el minso poder regional.
Critica amb duresa el barcelonacentrisme, una malaltia ocular que impedix des de Barcelona veure el que es cou culturalment i socialment en altres territoris de llengua catalana.
L’home impacient és un llibre amb alguns moments didàctics i amb alguns moments íntims, escrit amb honestedat. Un llibre sobre dues ciutats unides per una línia de ferrocarril, que l’autor ha seguit desenes de vegades gaudint de la lectura i descobrint i redescobrint el país(atge).
Antoni Martí Monterde aconseguix, amb la seua prosa, no tan sols atrapar l’atenció del lector, sinó també compartir complicitats, moments de gran càrrega emocional, i fins i tot iniciar un diàleg sincer com el que es pot produir durant hores en la taula d’una cafeteria mentre veiem passar la vida pel carrer.
