‘L’eternitat enamorada’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. 

Quan va caure en les meues mans un exemplar del llibre L’eternitat enamorada. Notes d’un diari, 2016-2017 (Edicions 3i4), amb el qual l’escriptor de Benicarló Josep Igual havia obtingut el Premi Octubre Joan Fuster d’Assaig 2019, es donava la casualitat que em trobava fent una nova lectura al llibre Oliverar de l’aire (Editorial Neopàtria), amb el que el mateix any Josep Igual havia obtingut el Premi de Poesia Xavier Casp-Ciutat de Carlet.

Confesse que Oliverar de l’aire és un dels llibres de poesia que han despertat en mi un interés especial. És una obra amb poemes construïts sobre una base sòlida per un autor amb una veu personal rica en matisos. Un autor que sap de la força de l’adjectiu ben trobat i de les mancances i febleses dels substantius.

Josep Igual, nascut al Baix Maestrat i resident al delta de l’Ebre, és un autor amb un peu al País Valencià i l’altre a Catalunya, amb tot el que això suposa. Un escriptor amb una gran formació, amb una intensa curiositat intel·lectual i un esperit de treball capaç de superar els més grans obstacles, un autor que, a més, té un domini de la paraula remarcable.

L’eternitat enamorada recull en forma de dietari tot un seguit d’artefactes literaris d’extensió i d’intenció diversa. Trobem una llarga llista d’aforismes, sentències, flaixos filosòfics i acudits punyents i engrescadors. Notes de viatge de curta volada per diferents pobles i ciutats de Catalunya, del País Valencià i fins i tot de l’Aragó catalanoparlant. Una col·lecció de vivències de l’àmbit personal alguna de les quals marcada per un forçós i trist comiat. L’inventari diari de la mort entre personatges del món de la cultura internacional dels quals ens va destacant amb intel·ligència una o altra vessant de la seua obra.

Josep Igual, a més, és músic amb una doble vessant, la primera de cantautor i la segona d’amenitzador de festes. La seua passió per la música és reflectida sovint en el dietari, amb sucoses notes sobre compositors i intèrprets. El seu gust és ampli i heterogeni.

També trobem en les pàgines de L’eternitat enamorada diàlegs i fins i tot algun retret amb diversos autors, alguns dels quals els justifica com és el cas de l’Azorín de la seua darrera etapa vital i a altres els recrimina un posicionament que no té res a veure amb la literatura, com el de Vargas Llosa.

Hi trobem també l’escriptor davant de la realitat social i política del moment. La seua mirada sobre aquesta és clara, transparent, crítica. 2016 i 2017 són uns anys en què el poder es veu qüestionat per una part important de la societat i utilitza totes les seues estructures, algunes de les quals opaques, i els mitjans de comunicació per tal de mantindre l’hegemonia del discurs sobre el qual se sustenta. L’autor coneix els moviments de les velles raboses del poder i ho denuncia d’una manera brillant i valenta.

L’assagista Josep Igual és hereu d’una llarga tradició inaugurada per Montaigne, que en la nostra llengua germinà en noms com els de Josep Pla o Joan Fuster.

La realitat enamorada és un llibre intel·ligent, encertat, ple d’idees i reflexions brillants, d’evocacions i testimonis suggestius i palpitants.